Què va passar abans de la decisiva Batalla de l’Ebre, on ambdós contendents s’hi van jugar les seves millors tropes ? I després ?
Un jove combatent, elevat per mèrits de guerra des de soldat fins a comandant, ens explica la seva història lligada a l’espantosa matança, d’una manera humana, apolítica i antibel·licista. Com diu ell mateix:
«Mai més podré descansar per complet. Les nits les tindré poblades per les cares i els crits dels que ataquen i les dels que es defensen, amics o enemics! Sempre els tindré al davant i els veuré amb claretat inesborrable. Jo també vaig morir allí! Si més no, hi vaig deixar les il·lusions jovenívoles, els millors amics, bona part de la salut i un tros de vida».
La narració és la veritat crua viscuda pel protagonista, salvatge, tal com és la guerra, encara que hi deixi palesos els seus sentiments i reflexions.
