QUI FOU IGNASI IGLÉSIAS?

Ignasi Iglésias i Pujadas neix a Sant Andreu de Palomar, al carrer de l’Ordre (avui aquest carrer porta el seu nom), el 19 d’agost de 1871, tot just fa 150 anys. Fill d’Ignasi Iglésias i Balart, un maquinista originari del Pallars que va anar a treballar als Tallers del Nord i Teresa Pujadas i Batllori, filla d’una família benestant de Sant Andreu de Palomar.

A l’edat d’onze anys (1882) es trasllada a Lleida per raons de feina del seu pare. Estudia batxillerat en aquesta ciutat de ponent, i anys més tard hi estrena la seva primera obra de teatre “La Força de l’Orgull”. El 1888, el seu pare retorna a Sant Andreu de Palomar, als Tallers del Nord. Iglésias es matricula a l’Acadèmia Balmes i després a la Llotja de Mar per cursar-hi dibuix artístic. Les seves primeres passes en el món de l’escriptura les fa en periòdics i setmanaris locals andreuencs, com Bandera Catalana, Fomento Andresense, Casino Andresense, aquest darrer butlletí del Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Funda a Sant Andreu la companyia de teatre d’aficionats “L’Artística”, més tard anomenada “L’Avançada”, que li respresenta les seves primeres obres. Entre els fundadors hi ha excel•lents actors del teatre català de l’època, en Joaquim Vinyes – germà de la dona d’Iglésias, Emiliana- i en Miquel Sirvent.

L’any 1890, li són estrenades a Sant Andreu de Palomar les obres “Remordiment” i el monòleg “L’ocellaire”. L’èxit d’Ignasi Iglésias va en augment i els teatres de Barcelona, en la dècada dels 90, li estrenen “L’àngel de Fang”(1892), “Els impertinents” (1892) i “L’escurço” (1893). L’èxit més gran d’aquella època fou “Fructidor” (1897). El 1898 era admès a la Companyia Titular del Romea. A partir d’aquest moment la seva obra és coneguda a arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres catalanes. Estrena “Els conscients” (1898), “Els primers freds” (1898), “Alosa” (1899), “Foc follet” (1899), “Lladres” (1899) i “La reclosa” (1899).
A principis del segle XX li són estrenades “Mare eterna”, que fou estrenada també a Madrid; “El cor del poble” i el drama en tres actes “ Els vells”. Aquesta darrera obra, on es planteja la tragèdia dels obrers privats d’una jubilació justa, va ser la impulsora de l’obra social engegada pel fundador de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de Catalunya i Balears – l’actual “La Caixa”-, Francesc Moragas. Fou traduïda al castellà i al francès.

 

Ignasi Iglésias i Pujadas, entre 1908-1909. Autor desconegut / AFB
Ignasi Iglésias i Pujadas. Areñas / Arxiu CEII

Iglésias esdevingué un fidel seguidor del teatre d’Ibsen. L’evolució del seu teatre , el feu dur a l’escena obres, on els problemes dels més humils tenien un gran ressò. L’autor era conegut popularment com “El poeta dels humils”.

L’any 1905 estrena “Les garces”, dos anys més tard l’obra modernista “La barca nova”. De la seva ploma no sortien els guanys suficients per a viure, per aquest motiu hagué de treballar com arxiver a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Entre els anys 1909-1911 exercí el càrrec de regidor del Districte Novè (actualment de Sant Andreu). En aquest període com a polític va viure els fets de la Setmana Tràgica de 1909, en primer pla. Iglésias continua estrenant obres de teatre: “La comedianta” (1909), “La Noia Maca”(1910), “La Flor del Cingle” (1911), “Els Immigrants” (1916). Iglésias compaginà el teatre amb la poesia, publicant un bon recull de prosa poètica. L’any 1921 el govern francès li atorga la Legió d’Honor i l’any 1927 rebia a Reus, la Medalla d’Or del Treball. Iglésias moria el 9 d’octubre de 1928, a la seva casa del passeig de Sant Joan, de Barcelona. El 12 d’octubre de 1930, les seves restes mortals foren traslladades al panteó del Cementiri de Sant Andreu de Palomar, amb la concurrència de milers de ciutadans que volien retre-li merescut homenatge.

Ignasi Iglésias és considerat un dels millors autors teatrals catalans del segle XX. La seva obra traspua un fons humà, dramàtic i social que el feren ser un dels autors més seguits de l’època. El màxim premi teatral de l’Institut del Teatre porta el seu nom. Avui en dia el seu nom es ben present a molts pobles de Catalunya, on li han dedicat carrers i places i en el seu poble natal hi té dedicades una escola, una biblioteca , un carrer , un centre d’estudis i un monòlit.

Inauguració temporada 1929-1930 Teatre Romea. Areñas / AHCB
Ignasi Iglésias i Pujadas. Dibuix de Guillamet. AHCB
Ofrena Floral a la tomba d’Ignasi Iglésias, 1976. La primera després de la mort de Franco. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig
Inauguració Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, 12 d’abril de 1936. Carlos Pérez de Rozas / AFB