Ignasi Iglésias i Pujadas neix a Sant Andreu de Palomar, al carrer de l’Ordre (avui aquest carrer porta el seu nom), el 19 d’agost de 1871, tot just fa 150 anys. Fill d’Ignasi Iglésias i Balart, un maquinista originari del Pallars que va anar a treballar als Tallers del Nord i Teresa Pujadas i Batllori, filla d’una família benestant de Sant Andreu de Palomar.
A l’edat d’onze anys (1882) es trasllada a Lleida per raons de feina del seu pare. Estudia batxillerat en aquesta ciutat de ponent, i anys més tard hi estrena la seva primera obra de teatre “La Força de l’Orgull”. El 1888, el seu pare retorna a Sant Andreu de Palomar, als Tallers del Nord. Iglésias es matricula a l’Acadèmia Balmes i després a la Llotja de Mar per cursar-hi dibuix artístic. Les seves primeres passes en el món de l’escriptura les fa en periòdics i setmanaris locals andreuencs, com Bandera Catalana, Fomento Andresense, Casino Andresense, aquest darrer butlletí del Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Funda a Sant Andreu la companyia de teatre d’aficionats “L’Artística”, més tard anomenada “L’Avançada”, que li respresenta les seves primeres obres. Entre els fundadors hi ha excel•lents actors del teatre català de l’època, en Joaquim Vinyes – germà de la dona d’Iglésias, Emiliana- i en Miquel Sirvent.
L’any 1890, li són estrenades a Sant Andreu de Palomar les obres “Remordiment” i el monòleg “L’ocellaire”. L’èxit d’Ignasi Iglésias va en augment i els teatres de Barcelona, en la dècada dels 90, li estrenen “L’àngel de Fang”(1892), “Els impertinents” (1892) i “L’escurço” (1893). L’èxit més gran d’aquella època fou “Fructidor” (1897). El 1898 era admès a la Companyia Titular del Romea. A partir d’aquest moment la seva obra és coneguda a arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres catalanes. Estrena “Els conscients” (1898), “Els primers freds” (1898), “Alosa” (1899), “Foc follet” (1899), “Lladres” (1899) i “La reclosa” (1899).
A principis del segle XX li són estrenades “Mare eterna”, que fou estrenada també a Madrid; “El cor del poble” i el drama en tres actes “ Els vells”. Aquesta darrera obra, on es planteja la tragèdia dels obrers privats d’una jubilació justa, va ser la impulsora de l’obra social engegada pel fundador de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de Catalunya i Balears – l’actual “La Caixa”-, Francesc Moragas. Fou traduïda al castellà i al francès.
