Vés al contingut

CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

Presentació de la Biografia de l’alcalde Celestí Boada

Part de l’actual Bon Pastor va pertanyer a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet fins l’1 de gener de 1945, quan va esdevenir un nou barri de Barcelona. Durant la Guerra Civil el nom de Santa Coloma va ser bescanviat pel de Gramenet de Besòs, atenent a la nova dinàmica revolucionària d’esborrar els noms conservadors i religiosos de la nomenclatura. Qui va ser alcalde Gramenet de Besòs en temps de la República Celestí Boada i Salvador (1902-1939), va viure la joventut al barri de Les Carolines -actual Bon Pastor.

L’historiador andreuenc Pau Vinyes i Roig n’ha fet la biografia, la qual va ser presentada  a inicis d’any a l’auditori del Museu Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet. I en va fer una segona presentació a la sala d’actes de la Biblioteca del Bon Pastor el 13 d’abril, amb la participació com a ponents de l’historiador i membre del Centre d’Estudis i Arxiu Vilabesòs, Josep Capsir, la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, Francisca Delgado; l’historiador i autor Pau Vinyes i Roig; i Josep Huguet, historiador, exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Josep Irla, editora del llibre conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Celestí Boada, gramatenc des de la joventut, treballa de jornaler  alhora que esdevindrà líder rabassaire local. El compromís sindical camperol l’amplia també al camp polític quan, amb l’esdeveniment  de la República, comença a militar a ESquerra Republicana de Catalunya. Esdevé president del Centre Republicà Català “Les Carolines” i , a partir  de 1934, regidor  a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i pateix , com milers de catalanistes republicans , presó pels Fets d’Octubre de 1934.

Arran de l’esclat de la Guerra Civil és elegit alcalde de Gramenet de Besòs, maldant per evitar les morts a la rereguarda i per governar en temps de conflicte armat. Esdevingut un dels líders de la Unió de Rabassaire  abandona l’alcaldia en incorporar-se  la seva lleva a l’Exèrcit Popular de la República.

Amb la derrota republicana, no marxa a l’exili, amb la consciència tranquil·la  de qui no ha fet cap malvestat. Però la lògica dels colpistes  franquistes acusa de “rebel·lió militar” als qui s’han mantingut lleials a la democràcia republicana i, jutjat en un irrisori consell de guerra sumaríssim, és condemnat a mort i executat al camp de la Bota el 18 d’octubre de 1939.

Amb aquesta biografia l’autor ha volgut retre homenatge a qui va defensar la legalitat republicana com a alcalde de Gramenet de Besòs davant la barbarie del feixisme, tot conjugant-ho amb tots els gramenetencs i gramenetenques que van patir la repressió del franquisme.

Pau Vinyes

OLYMPUS DIGITAL CAMERA