Patrimoni

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS, MEMÒRIA DEL PASSAT I PRESENT

Des de 1982 el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias vetlla per la conservació del patrimoni històric i cultural de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Considerem necessari per tant conservar tots aquells elements patrimonials, ja siguin arquitectònics o no, que ajudin a recuperar o conservar part de la nostra història i identitat col·lectiva. Aquesta protecció inclou construccions representatives, indrets històrics, revistes andreuenques, fons documentals, fotogràfics, etc.
Des del CEII a més de vetllar pel nostre patrimoni hem intervingut també al llarg dels anys amb propostes concretes en diversos projectes o hem col·laborat en peticions d’intervencions.

Parc del Rec Comtal:

Una de les primeres accions que va emprendre el CEII va ser la protecció d’un tram del Rec Comtal i de l’antic pont del camí de Santa Coloma -encara visibles- situats al costat de l’antic molí de Sant Andreu -del qual també s’hi conserven unes restes arqueològiques-. El 1994 després de molts anys de lluita vam aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona protegís aquell espai situat entre els carrers de Palomar, Fernando de Pessoa i Luther King per tal que es pugui en un futur construir un parc d’interpretació que permeti recuperar el pas del Rec Comtal per aquell indret així com posar en valor totes aquelles estructures que encara avui es conserven.
Les excavacions arqueològiques realitzades el 2004 en aquella zona per a la construcció en un lateral de la parcel·la del Taller Escola Barcelona (TEB) van treure a la llum les restes de l’aqüeducte romà que portava aigua a l’antiga Barcino des de Montcada a través del riu Besòs. Aquell nou descobriment va donar encara més importància a tot aquell espai, ja que amb totes les estructures hidràuliques conservades es podria explicar l’ús de l’aigua (regatge, ús domèstic i funcionament dels molins) al Pla de Barcelona durant els últims 2.000 anys. Un parc per tant molt interessant de realitzar per a la història de la pròpia ciutat de Barcelona.

Cases del carrer del Pont:

Aquest conjunt de cases situades entre els números 2 i 8 del carrer del Pont tenen una importància cabdal per tal d’explicar l’evolució històrica de Sant Andreu de Palomar. Després d’aconseguir el 2016 salvar les cases de l’enderroc, des del CEII es va proposar crear en aquell espai el Centre d’Interpretació del Rec Comtal i de la Història de Sant Andreu de Palomar, un espai on es podria explicar millor la importància del Rec Comtal -que passava a escassos metres de dites cases- i un lloc també on poder parlar de la història del poble de Sant Andreu, ja que les quatre cases conservades tenen cadascuna d’elles una singularitat pròpia. Hi ha una casa menestral del segle XVIII, una casa de pagès d’inicis del segle XIX, una casa burgesa de l’últim terç del segle XIX i una altra casa del segle XVIII, reformada al XIX i que va servir fins a les carlinades com a casa per allotjar oficials durant les guerres. Aquesta última casa -coneguda com la Casa de l’Oficial- conserva encara avui dia la divisió realitzada per tal que l’oficial de torn tingués un espai aïllat dins de la casa i no hagués de compartir l’espai amb la família que l’allotjava.

Capella dels Segadors:

Al costat de l’actual parròquia de Sant Andreu de Palomar trobem les restes d’una vella capella que avui dia encara es conserva -molt malmesa- i que formava part de l’antiga església d’origen medieval que va ser enderrocada a partir de 1846. En aquella capella hi havia el Sant Crist dels Segadors que durant els fets de la revolta de Segadors de 1640 va ser portat com a capità pels pagesos que van anar cap a la ciutat de Barcelona per alliberar els consellers del Consell de Cent i el diputat de la Generalitat empresonats per ordre del virrei de Catalunya i que van provocar dies després –durant el Corpus de Sang- una gran revolta que va provocar l’inici de la Guerra dels Segadors (1640-1659). Aquell fet va donar la lletra primogènita al que avui dia és l’Himne Nacional de Catalunya. Per aquest motiu, considerem a més que aquell és un espai d’interès nacional.
La capella -remodelada durant la segona meitat del segle XVIII i amb posterioritat al XIX- podria conservar tant en el seu subsòl com en el dels seus voltants (Plaça de les Dones de la Motor Ibèrica) restes arqueològiques de l’antiga església, del cementiri medieval així com altres possibles estructures pendents de redescobrir algun dia.

Patrimoni Arquitectònic:

Entre 2013 i 2014 membres del CEII van col·laborar amb l’actualització arquitectònica de la protecció del nucli antic de Sant Andreu de Palomar. Aquell treball va aconseguir salvar de la desaparició desenes de cases que van ser catalogades tot i que malauradament no es van poder catalogar totes, ja que només quedava afectat el que l’Ajuntament de Barcelona té considerat com a nucli antic.
Es per això que des del CEII vetllem per a la salvaguarda dels nostres edificis més antics tot i que entenem que el progrés ha de seguir el seu curs i que no tot el que és antic s’ha de conservar. Els possibles edificis o elements que s’hagin de conservar, han d’anar sempre acompanyats d’una justificació que serveixi per explicar la nostra història i identitat col·lectiva.

Patrimoni Arqueològic:

Fins fa relativament pocs anys, les excavacions arqueològiques a Sant Andreu de Palomar eren inexistents. La visió barcelonina veia la ciutat de fora muralles com un conjunt de camps de conreu que servien només per alimentar la seva urbs. Amb els anys, les administracions han acabat reconeixent que al Pla de Barcelona hi havia pobles mil·lenaris amb una història paral·lela a la de Barcelona i que també han deixat la seva petjada històrica al nostre subsòl.
Troballes casuals van provocar alguna excavació al segle XIX i entre els anys 50 i 60 del segle XX. A la dècada de 1990 es van realitzar tres intervencions més i ja entrat el segle XXI es van començar a realitzar de manera més continuada. Les més sorprenents es van produir durant les obres del TAV (Tren d’Alta Velocitat) a partir de 2008. Aquella obra va permetre descobrir més d’una dotzena de jaciments arqueològics situats cronològicament des de l’època neolítica (fa uns 5.000 anys), passant després per l’època ibèrica, romana, medieval, moderna i contemporània. Allò va donar una certa volada a l’arqueologia andreuenca i no només s’han localitzat restes en aquell espai, l’augment de les excavacions ha permès els últims anys trobar restes arqueològiques al carrer Gran de Sant Andreu i localitzar també al llarg del nostre antic terme municipal més cases, refugis antiaeris i masies que hi havia pels voltants del nucli antic.
Des del CEII procurem també assessorar i vigilar aquells llocs -on pel nostre coneixement- creiem que poden haver-hi restes arqueològiques o elements patrimonials en perill. En cas necessari, comuniquem al Servei d’Arqueologia de Barcelona qualsevol sospita que tinguem per tal que hi puguin enviar arqueòlegs.