MARTÍ POUS I SERRA, 25 ANYS DE LA MORT DE L’HISTORIADOR I HUMANISTA ANDREUENC

Martí Pous i Serra (1910-1997) -per a molts el Senyor Pous- fou un divulgador
de la història local. Tot just, ens deixà a les portes del centenari de l’annexió de
Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, el 25 de gener de 1997, tot
just ara fa vint-i-cinc anys. Estudià a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar
i a l’Acadèmia Víctor. De ben jove fou un entusiasta de l’excursionisme i
membre d ela Secció excursionista de l’Ateneu Sant Lluís de Gonçaga -més
conegut com Els Lluïsos. Trepitjant, sempre que podia, la geografia del nostre
petit país així com realitzant alguna escapadeta fora de les nostres fronteres.
Els darrers estudis els fa a l’Escola Industrial. Entrà a treballar a la Fabra i
Coats d’on anys després es jubilaria. Militant als anys de la República d’Acció
Catalana i de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Casat amb una de
les nebodes de mossèn Joan Clapés i Corbera, la Rosa Llambí i Clapés.
Segurament aquest fet el feu encerclar una bona i estreta amistat amb l’autor
de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, tot coent-li el cuc de la
passió per descobrir i fer conèixer el passat del seu poble de naixença. Als 30
anys el jove Martí Pous esdevé subscriptor de les esmentades Fulles
històriques. Durant la guerra del 36 les passen un xic magres, com molta altra
gent. En Pous se’n surt per casualitat d’una mort segura, la bomba de l’estació
de França del gener de 1939, ja que una decisió de darrera hora el fa desdir
d’anar-hi. Els primers anys de la postguerra no deixen de ser tranquils, ja que la
por i la gana són el plat fort de la vida quotidiana. A casa escolta d’amagat la
ràdio clandestina, la Pirenaica i sobretot la BBC, sobretot aquesta darrera per
tal d’estar al dia del conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, donat que la
majoria de ràdios i periòdics espanyols es decantaven favorablement cap al
bàndol germànic. Col·laborador incansable de la vida cultural de Els Lluïsos de
Sant Pacià. En aquesta entitat de signe conservador i catòlic hi deixà una forta
petjada. Anys després també fou col·laborador d’Acció Social i de la Junta del
Patronat de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. El 1983 es convertí en un
dels fundadors de l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar, esdevenint el
1987 en Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i el primer president, ja que l’Arxiu
passà a mans públiques. Aquella embranzida, que la jubilació li havia donat en

forma d’ales i llibertat, el feu participar en múltiples conferències i tertúlies,
sobretot en escoles. Alliçonava de valent sobre el passat del seu poble,
convertint les seves sàvies paraules en espurnes d’ admiració per qui
l’escoltava. Escoltar-lo esdevenia quelcom solemne i gratificant al mateix
temps. Fins el 1997, any de la seva mort, en Pous fou president del Centre
d’Estudis Ignasi Iglésias. A les tardes, en el mateix Centre d’Estudis, el senyor
Pous oferia els seus coneixements a estudiants , investigadors i curiosos que
deixats anar per aquells coneixements s’endinsaven dins del màgic món del
passat històric. El 2002, cinc anys després del seu desés, el Centre d’Estudis li
dedicà un monogràfic de la revista Finestrelles sota el títol Miscel·lània Martí
Pous i Serra (1910-1997). Avui un institut de secundària, situat en una de les
naus rehabilitades de la Fabra i Coats, du el seu nom com a llegat pòstum d’un
savi andreuenc que ens va deixar una petjada humanista inesborrable.
 
Text: Pau Vinyes i Roig