Vés al contingut

CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

Excursió-Ruta pels Escenaris del Front d’Aragó

Dissabte 17 i diumenge 18 de maig 2025

Resseguint la petjada de la cooperativista miliciana ELISA GARCIA SÁEZ

S’ha modificat l’allotjarem a Osca (en castellà Huesca / en aragonès Uesca). El motiu del canvi és per la manca de disponibilitat d’hotels amb preus assequibles, ja que es disparaven i sobresortien del pressupost establert inicialment i no ho podíem assumir ni tampoc demanar-vos un suplement. A Osca podrem visitar el nucli antic de la població i la catedral de Santa Maria, d’estil gòtic. En aquesta ciutat ens allotjarem a l’Hotel Pedro I. Situat al centre de la ciutat, a 6 minuts a peu de la catedral. La resta del viatge segueix el programari establert inicialment:

Dissabte: En arribar a Sarinyena ens dirigirem a  la biblioteca municipal on l’estudiós local Joaquín Ruiz Gaspar ens farà una introducció històrica amb imatges. Tot seguit farem una visita dels edificis del nucli antic de la població, els quals van tenir un ús social i polític durant la Guerra Civil. En acabat anirem cap al cementiri on realitzarem una ofrena floral davant la tomba d’Elisa García.

Dinar Restaurant Saso Verde inclòs.

Per la tarda visitarem l’antic camp d’aviació republicà «Alas Rojas», l’espai de memorial i les trinxeres de la Guerra Civil. En acabat anirem cap a Osca, on farem nit (estona  i sopar per lliure).

Diumenge: Esmorzar per lliure. A les 10.15 hores en punt sortida cap a Belchite. On visitarem el Pueblo Viejo, testimoni museïtzat de la Guerra Civil a l’Aragó. Entrada i guiatge inclosa.

Dinar al Restaurant Aguas Vivas inclòs.

Retorn cap a Barcelona. Arribada cap a les 20 hores aproximadament.

El punt de sortida de l’autocar serà:

Data: dissabte 17 de maig de 2025. Hora: 7.45 hores. Puntuals, si us plau. Lloc: davant de l’estació de Renfe de Fabra i Puig (antiga Sant Andreu Arenal). Avinguda de Meridiana amb rambla de Fabra i Puig.

Recomanacions per al viatge: tot i que no farem pas cap excursió és molt recomanable, atès els llocs a visitar, que porteu calçat còmode i de muntanya (vambes o botes), gorra o barret, crema solar, impermeable.

El guiatge anirà a càrrec de:

Joaquín Ruiz Gaspar, estudiós local de Sarinyena.

Jaume León, tècnic en turisme.

Pau Vinyes i Roig, historiador i biògraf d’Elisa García Sáez.

L’Equip Coordinador.

El nostre guia, Joaquin Ruiz, bomber rural, historiador local de Sariñena, implicat en els adzucats de la Guerra Civil en el Front d’Aragó, que ens ha acompanyat durant aquests dos dies, ens ha enviat aquest comiat:

Me despido con este texto que escribí el año pasado, el 15 de junio del 2024.

Me ha vuelto a la cabeza, porque he vuelto a Elisa y hemos vuelto a Elisa en este maravilloso viaje. Lo dicho, un placer.

Hola Elisa

Vuelvo a pensar en ti, en tus veinte años que se pararon en el frente. He vuelto a encontrarme contigo, en periódicos viejos que hablan de guerras, de tiempos oscuros que segaron tantas vidas; de tiempos que parece nunca dejamos atrás. Quisieron borrarte y grabaron a fuego tu memoria en nuestros corazones.

Hoy he vuelto a sentirte, pensativa, contemplando el horizonte, meciendo al viento tu corta y rizada melena, al aire tus ojos brillantes y tu preciosa sonrisa, contemplando, contemplando la libertad. He vuelto a sentir las golondrinas revoloteando el cielo azul, con sus nubes blancas navegantes y los gorriones juguetones, dando saltitos y pequeños vuelos a nuestro alrededor.

He vuelto a sentir tu vida, a veces es como si te hubiese conocido. A veces lo creo, lo siento, me metí mucho en tu vida, en tus últimos momentos, tras aquel bombardeo en el frente de Huesca y tu muerte en Sariñena. Me involucré mucho ante tu leyenda ultrajada, aquella que martillaron y no podíamos leer. Tardes de invierno tratando de leer la última frase hasta aquella llamada de Pepa con su hija Carmen que al final habían conseguido leer la ultima cuarta frase que completaba tu leyenda.
Vuelvo a pensar en vosotros, en Eduardo Santamaría y Javier Roca, con quienes tan buenos ratos volvería a pasar ¡por siempre eternos compañeros! Vuelvo con mi gran amigo Víctor Pardo, con su incalculable e inestimable ayuda. Con mi hermano Javi, al que dicen “Diogenes”, con Esteban, Elena y Sergio. ¡Ay Elisa!, pasamos tardes inolvidables, sin darnos por vencidos. Y te hemos cantado y dedicado letras, te hemos homenajeado y hasta hemos hecho camisetas.

Volví a ti, a tus jardines de Sant Andreu, a La Harmonía, al teu carrer, a la teva fábrica y al teu barri, con Jordi y Pau i con tots. Volví con tu familia, llevé tierra de aquí y la esparcí por tus jardines de Sant Andreu.

Vuelvo a pensar en ti, Elisa, en ese nuevo mundo que llevabas en tu corazón, en esa juventud, en esa ilusión que la guerra segó. Elisa, miliciana.

Sí, sí, vuelvo a recoger flores para ti, rojos ababoles, amarillas margaritas y lilas violetas. Vuelvo a sentirme parte de ti sin ningún permiso, sin ningún derecho. Pues de alguna manera formas parte de mi y hasta me duele cuando te han utilizado.

Vuelvo Elisa a tu tumba, a ese silencio, a ese frio que la historia ha conservado en tu lapida. Vuelvo a sentirte viva, partiendo al frente por un mundo mejor, por la libertad, por ser mujer, por quizás sonreír y entender, al menos por un instante, que todo valía la pena, que no había más orgullo y dignidad que dar la vida por esa libertad que sin ganar conquistasteis.