Vés al contingut

CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

96è Aniversari de la mort d’Ignasi Iglésias

Comissió Cívica Ignasi Iglésias

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), amb el suport del Districte de Sant Andreu, organitza l’habitual ofrena floral el proper diumenge, 6 d’octubre, a les 10.00 hores, a la porta del Cementiri de Sant Andreu de Palomar. Enguany també es commemora el centenari de la mort del poeta i dramaturg Àngel Guimerà.

En primer lloc hi haurà una la concentració de les entitats participants, integrants de la Comissió Cívica Ignasi Iglésias, i a continuació Pau Vinyes, historiador i membre del CEII, farà la presentació de l’acte.

Després, hi haurà la tradicional ofrena floral de les entitats a la tomba del poeta i dramaturg de Sant Andreu, i es llegiran poemes seus, així com d’Àngel Guimerà, a càrrec de l’actriu Carme Abril. També hi haurà parlaments de Jordi Petit i Gil, president del CEII i de la representació institucional present a l’acte, així com l’habitual ofrena coral de l’Orfeó l’Eco de Catalunya.

Un cop tancat l’homenatge al cementiri, també es podrà participar, a partir de les 11.45 h, en una audició i ballada de sardanes a la plaça de Can Fabra, amb la cobla La Principal del Llobregat.

L’OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL POETA I DRAMATURG  IGNASI IGLÉSIAS

Pau Vinyes i Roig, Historiador. La revista de l’Eix de Sant Andreu, 2024 Núm. 15

El 9 d’octubre de 1928 moria de forma sobtada Ignasi Iglésias i Pujadas. Tenia 57 anys i molta vida per endavant. El seu enterrament va ésser una mostra popu­lar de dol i de reconeixement vers a una de les figures il·lustres del teatre cata­là. Dos anys després, el 12 d’octubre de 1930, les restes mortals d’Iglésias foren traslladades del nínxol a la tomba del Cementiri de Sant Andreu de Palomar. De nou una gran munió de ciutadans, la majoria andreuencs, es van aplegar per retre-li el darrer comiat. La tomba va ésser realitzada per l’escultor Josep Roquerol i «es de gran simplicidad: so­bre un bloque de piedra se destaca el busto de don Ignacio Iglésias, cedido por su autor el escultor Borell Nicolau, y al pie del mismo figura la leyenda: Vas d’Ignasi Iglésias, 1871-1928.» (La Vanguar­dia, 14 d’octubre de 1930). La sepultura va ésser cedida per l’Ajuntament de Barcelona als Amics d’Ignasi Iglésias. De fons de l’espai funerari, xiprers portats expressament de Sant Just Desvern i un llorer ofert pels admiradors del poeta re­sidents a Figueres; tot envoltat de flors silvestres de terres lleidatanes atès que els orígens familiars dels Iglésias eren d’arrels de Ponent.

En acabar la cerimònia del cementiri els concurrents es dirigiren cap a la casa on va néixer l’il·lustre poeta per tal de retre-li el darrer homenatge. S’adreça­ren en comitiva fins al carrer de l’Ordre, rebatejat per a l’ocasió com d’Ignasi Iglésias, acompanyats per la banda de la Guàrdia Urbana. Un cop davant la casa nadiua fou descoberta una làpida commemorativa a càrrec de l’obrer Jo­sep Nogué, de setanta anys. Prengué la paraula l’amic d’Iglésias, l’escriptor i fu­tur diputat d’ERC, Josep Puig i Pujades. L’intel·lectual figuerenc segons La Van­guardia: «…quien, después de ensalzar la labor meritísima de aquel cuya me­moria se honraba, expresó la satisfación que debe sentir la barriada al ver hijos más proclaros».

I, si la part popular havia esdevingut el plat fort de la jornada, la municipalitat no en volia ser menys i al capdavall del carrer d’Ignasi Iglésias amb Sant Andreu -aleshores, tot i ser Gran per la gent del poble, no era reconegut com a tal- el tinent delegat de Cultura Massot en nom de l’Ajuntament de Barcelona pronuncia­va unes paraules de reconeixement a qui n’havia estat membre d’aquest (Iglésias va ocupar el càrrec de regidor del Distric­te Novè durant els fets de la Setmana Trà­gica de 1909). Massot, tal com va recollir dos dies després La Vanguardia: «…y re­cogiendo, una iniciativa de los amigos de Ignacio Iglésias relativa a la conveniencia de construir un grupo escolar en aquella barriada que lleve el nombre del fecundo escitor, prometió presentar y defender la idea en el consistorio, para honrar al po­eta de todos». L›acte va finalitzar de nou amb l›actuació de l’Orfeó Gracienc.

La realitat, a voltes, és tossuda i un any després Francesc Macià inaugurava l’Es­cola Municipal Ignasi Iglésias, situada a la masia de les Carasses del tot just obert passeig de Torras i Bages. Construcció da­tada a mitjans del segle XVII i cedida pel seu propietari Valentí Iglésias -sense cap parentiu proper amb l’Iglésias dramaturg-a l’Ajuntament de Barcelona per tal que fos rehabilitada com a escola municipal. El millor homenatge que se li podia fer un cop mort. Cinc anys després, també ho seria la Biblioteca Popular del poble que portaria el seu nom. Tot gràcies a la la iniciativa dels Amics d’Ignasi Iglésias que reuniren fons per a la gesta d’honorar-lo amb equipa­ments públics que portessin el seu nom.

L’acte d’homenatge davant la tomba de l’il·lustre andreuenc es va realitzar fins l’any 1938, ja a les acaballes de la Guerra Civil. Després vindria la llarga nit del fran­quisme que en prohibí l’acte. En aquest perible dictatorial algú o alguns agosa­rats en apropar-se la data del desés del poeta del humils -tal com el va anomenar Joan Maragall- de forma anònima hi col·locaven rams de flors. No seria fins l’octu­bre de 1976 que es tornaria a commemo­rar l’efemèride, amb el suport del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu i la col·laboració de diverses entitats en­capçalades per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

Per acabar, esmentar que a dia d’avui diverses entitats andreuenques encap­çalades pel Centre d’Estudis Ignasi Iglé­sias, entre les quals L’Eix de Sant Andreu, segueixen homenatjant cada octubre (el 9, data de la seva mort, si s’escau en diu­menge o el diumenge anterior aquest) al poeta i escriptor andreuenc davant la seva tomba del Cementiri de Sant Andreu de Palomar. Una ballada de sardanes a la plaça de Can Fabra, organitzada pel Fo­ment Sardanista Andreuenc, posa punt i final als actes d’homenatge. Talment sem­blant com es va organitzar el 12 d’octubre de 1930. Es bo recordar per no perdre la memòria. I el poble de Sant Andreu de Pa­lomar ho continua fent amb escreix.

Lectura de poemes i textos d’Ignasi Iglésias i Àngel Guimerà, a càrrec de Carme Abril Bertran, actriu de teatre i televisió: